Posts Tagged ‘paisatge’
Impressions nòrdiques 7
SETÉ DIA: EL PAÍS DE LA PLUJA
(Clica en les imatges per a fer-les més grans – Click on the images to see a larger version)
Eixida cap a l’aeroport d’Evenes, tres hores de viatge. Quan ja ens acostem veiem, per fi, un senyal de 90. Qui ho diria! Això dels límits a 80 és terrible encara que moltes vegades és impossible superar-los volent. Les carreteres són molt diferents de les nostres. Acostumats a les nostres vies amples, quan et desplaces per ací et fa sensació d’estretor. No pots despistar-te ni un segon perquè no hi ha marges als costats, qualsevol distracció pot ser terrible. En alguns punts de les carreteres no caben dos cotxes junts i, de tant en tant, veus algun eixamplament de la carretera per facilitar la maniobra.
Ålesund
Cap problema en l’aeroport. Ho celebrem amb un bon esmorzar a base de franckfurts, cervesa, wafel i café. Arribem a Ålesund. Després de tres quarts d’hora barallant-nos amb el nostre anglés ens fem entendre amb el del lloguer del cotxe. Ens dóna un BMW sèrie 1. La cosa de les claus és estranya però no complicada. Em recorda el sistema del Citroën Dyane 6. El cotxe no està malament. El nostre menut segur que ens envejaria. Arribem a l’hotel i després d’una odissea per aparcar en la vuitena planta d’un edifici deixem les maletes. Anem corrents al restaurant de l’hotel. Estan a punt de tancar i encara no són ni les nou. El sopar que ens pertoca no és res de l’altre món. Fem una volteta per la ciutat, cau aigua a cànters. Ens en tornem a descansar que ho tenim ben merescut.
Impressions nòrdiques 10
DESÉ DIA: EL TÚNEL TENEBRÓS
(Clica en les imatges per a fer-les més grans – Click on the images to see a larger version)
Jotunheimen
Després de planificar la ruta decidim que deixarem per a demà el creuer i el tren. Hui anem a Lom. El viatge té totes les variacions possibles, de paisatges, de clima i de carreteres. Són uns 150 Km creuant el Parc Nacional de Jotunheimen amb unes vistes de primera, pics altíssims, dos metres de neu en alguns punts i això que quasi estem en agost. Quan ja arribem a la part més alta i cau una aigua de Maria Santíssima arrepleguem un autostopista alemany. A partir d’aquest moment el camí és de baixada. Deixem l’aventurer que parla algunes paraules en espanyol en arribar a la població. Visitem l’església medieval. Una joia en fusta. És increïble com un edifici d’aquesta classe puga tindre més de nou cents anys. L’interior és una verdadera preciositat però no ens deixen fotografiar-lo.
Lom
Anem al “Presthaugen Bygdemuseum”, el museu de cases a l’aire lliure. Ens costa de trobar i això que el tenim al costat en un camí que puja. Les cases estan molt bé però el d’Oslo, el “Norsk Folkemuseum”, ens va agradar prou més. Ajornem la visita al glaciar Nigardsbreen en Gjerde, el viatge ha estat esgotador. Continuem i agafem la desviació cap a Ornes que es troba a 29 Km per una carretera d’un sol cotxe.
Sort que en tot el trajecte només hem trobat tres vehicles. Els túnels són estrets, sense llums i tenebrosos. L’últim d’ells l’agafem amb boira i tot. Realment acolloneix. La nota graciosa ha estat que hem vist tres “llúdries” quasi negres jugant i corrent per la carretera. Arribem i ens fan aparcar a més d’un quilòmetre d’on es troba l’església més antiga de Noruega. Pugem una costera llarguíssima, interminable fins el poblet. Lola es nega a pagar l’entrada per veure-la i la visite a soles. M’he quedat molt decepcionat. Es veu que els fonaments no aguanten i està tota plena de subjeccions poc estètiques. Tot l’interior ha estat buidat i traslladat. La veritat, no pagava la pena.
Ornes
Agafem el ferri cap a Solvorn, a l’altra banda del Lusterfjord. Comprem quatre cosetes i Lola prepara un sopar de primera en la nostra caseta.
Alqueria
L'Horta es mor