Passeig entre tarongers

Passeig entre tarongers
Bellreguard – País Valencià
Una visió vangoghiana

Tal com demostra la necròpolis morisca trobada l’any 1984, Bellreguard és d’origen islàmic, el nom de la població en eixa època era Sotaia. El 1486, al segle XV, Bellreguard fou adquirida pel Duc de Gandia Pere Lluís de Borja. És en aquesta escriptura quan apareix per primera vegada el nom de Bellreguard substituint el de Sotaia. Hi va intervenir com a procurador del Duc de Gandia, l’escriptor i mestre en teologia Joan Roiç de Corella.

El primer temple de Bellreguard el construiren els ducs de Gandia com a parròquia de moriscos l’any 1534 baix l’advocació de Sant Miquel Arcàngel, el patró del poble. Eclesiàsticament parlant, Bellreguard era una rectoria de moriscos depenent de la de Santa Maria de Gandia. Es va independitzar definitivament de la de Gandia l’any 1574, baix el pontificat de Sant Joan de Ribera. L’església fou derruïda durant la Guerra Civil espanyola i reconstruïda posteriorment amb donacions dels feligresos.

La població, fonamentalment morisca, es va veure molt afectada amb motiu de la seua expulsió l’any 1609. De 165 famílies sols se’n van quedar quatre de cristians vells, i deixaren les cases buides i els camps abandonats. Arribaren llavors nous repobladors des de Catalunya i Mallorca, no obstant això, es van necessitar 50 anys per a recuperar el 30 % de la població.

Deixa un comentari