Jungfraujoch – Suïssa/Switzerland
(Clica en les imatges per a fer-les més grans – Click on the images to see a larger version)
Jungfraujoch
Després de travessar l’Eiger arribem al Jungfraujoch, l’estació de ferrocarril més alta d’Europa. És el pas de muntanya entre el Mönch i la Jungfrau. Després de recórrer a peu uns quants metres per un túnel gèlid i ventós eixim a l’exterior, a la base de l’Esfinx. La sensació és increïble: una quietud immensa tota de blanc, una llum quasi encegadora que no ens deixa obrir els ulls. Una vegada acostumats a tanta claror admirem el paisatge. El cel no està clar però suficient per a veure totes les muntanyes que ens envolten.
Després de les primeres passes ve la zona de diversió: una xica crida mentre baixa a tota velocitat per la tirolina, uns altres esperen pacientment en cua el torn per a fer el mateix, d’altres estan més avall descendint en trineus i rodes de goma per un canal excavat a posta per a l’ocasió.
-700.jpg "Tirolina")
Tirolina: comença la diversió
-700.jpg "Observant l'espectacle")
Observant l’espectacle: rodes i trineus
Ja hem deixat enrere la zona lúdica i comencem a caminar per la neu. El cel està cada vegada més tancat. Uns núvols ben grossos ens acompanyen. La blancor d’abans ha desaparegut per a convertir-se ara en un gris que ho domina tot.
-700.jpg "Caminant en la neu")
Caminant per la neu: el paisatge davant nostre és immens, et deixa sense respiració.
Només uns pals estacats et guien. És fàcil desorientar-se.
-700.jpg "A l'altre costat")
L’esfinx: ens queda lluny i es veu xicotet
Continuem avançant però se’ns està fent costera amunt. La pujada és lleugera però esgotadora. Comença a nevar. Malgrat això la temperatura continua sent càlida.
Neu: el meu cap és un camp d’estreles gelades. Mentre jo intentava
fotografiar les volves de neu que em tenien captivat, Lola va decidir ser més pràctica
i deixar constància fotogràfica del meu cap en busca de l’exemplar més espectacular i
agosades que ho ha aconseguí. La varietat de formes i mides és quelcom sorprenent
per a gent de terra de secà on la pluja és una raresa i la neu un fet històric.
Després de veure la que cau decidim tornar per precaució. Ara anem a l’Esfinx on es troba l’Observatori i des d’on es tenen unes vistes de primera encara que el cel està molt encapotat.
-700.jpg "En la punta")
En la punta
-700.jpg "La glacera")
La Glacera de l’Aletsch: la més gran d’Europa amb 23 Km de llarg.
És possiblement la foto que més m’agrada de totes les que he fet en Suïssa.
-700.jpg "La glacera al fons")
Vista de l’Observatori amb la glacera al fons
Dalt de l’Esfinx: la sensació en assomar-se és de vertigen total
-700.jpg "Vertigen 2")
Una altra vista: la gent es veu com a formiguetes
Dos amics: allà dalt són freqüents aquestes aus pidolant menjar als turistes
Fent equilibris per a la foto
