DdSaA – FSwL 25: Pujada a Jungfrau – Ascent on Jungfrau (2)

 

Jungfraujoch – Suïssa/Switzerland

 


(Clica en les imatges per a fer-les més grans – Click on the images to see a larger version)


 

Jungfraujoch

Després de travessar l’Eiger arribem al Jungfraujoch, l’estació de ferrocarril més alta d’Europa. És el pas de muntanya entre el Mönch i la Jungfrau. Després de recórrer a peu uns quants metres per un túnel gèlid i ventós eixim a l’exterior, a la base de l’Esfinx. La sensació és increïble: una quietud immensa tota de blanc, una llum quasi encegadora que no ens deixa obrir els ulls. Una vegada acostumats a tanta claror admirem el paisatge. El cel no està clar però suficient per a veure totes les muntanyes que ens envolten.
Després de les primeres passes ve la zona de diversió: una xica crida mentre baixa a tota velocitat per la tirolina, uns altres esperen pacientment en cua el torn per a fer el mateix, d’altres estan més avall descendint en trineus i rodes de goma per un canal excavat a posta per a l’ocasió.

 

Tirolina
Tirolina: comença la diversió

 

Observant l'espectacle
Observant l’espectacle: rodes i trineus

 

Ja hem deixat enrere la zona lúdica i comencem a caminar per la neu. El cel està cada vegada més tancat. Uns núvols ben grossos ens acompanyen. La blancor d’abans ha desaparegut per a convertir-se ara en un gris que ho domina tot.

 

Caminant en la neu
Caminant per la neu: el paisatge davant nostre és immens, et deixa sense respiració.
Només uns pals estacats et guien. És fàcil desorientar-se.

 

A l'altre costat
L’esfinx: ens queda lluny i es veu xicotet

 

Continuem avançant però se’ns està fent costera amunt. La pujada és lleugera però esgotadora. Comença a nevar. Malgrat això la temperatura continua sent càlida.

 

El meu cap nevat El meu cap nevat El meu cap nevat
Neu: el meu cap és un camp d’estreles gelades. Mentre jo intentava
fotografiar les volves de neu que em tenien captivat, Lola va decidir ser més pràctica
i deixar constància fotogràfica del meu cap en busca de l’exemplar més espectacular i
agosades que ho ha aconseguí. La varietat de formes i mides és quelcom sorprenent
per a gent de terra de secà on la pluja és una raresa i la neu un fet històric.

 

Després de veure la que cau decidim tornar per precaució. Ara anem a l’Esfinx on es troba l’Observatori i des d’on es tenen unes vistes de primera encara que el cel està molt encapotat.

En la punta
En la punta

 

La glacera
La Glacera de l’Aletsch: la més gran d’Europa amb 23 Km de llarg.
És possiblement la foto que més m’agrada de totes les que he fet en Suïssa.

 

La glacera al fons
Vista de l’Observatori amb la glacera al fons

 

Vertigen
Dalt de l’Esfinx: la sensació en assomar-se és de vertigen total

 

Vertigen 2
Una altra vista: la gent es veu com a formiguetes

 

Dos amics
Dos amics: allà dalt són freqüents aquestes aus pidolant menjar als turistes

 

Fent equilibris
Fent equilibris per a la foto

 
 
 

Text in english          Texto en español

 
 
 

Deixa un comentari