Impressions nòrdiques 1

August 26th, 2009 | Author: Albert

Impressions nòrdiques

(Clica en les imatges per a fer-les més grans – Click on the images to see a larger version)

Aquests fulls pretenien ser un recull d’impressions del nostre viatge a Noruega en juliol de 2009. Al final s’ha convertit en un diari de viatge on, tot plegat, hem arreplegat informacions útils, notes curioses i, com no, les impressions. No pretén ser una guia sinó un relat del nostre viatge a un país que hem descobert, admirat i que recordarem sempre com un lloc amant de la Natura i de la seua preservació.

Nota: la gran majoria de les imatges estan fetes seguint la tècnica de l’HDR amb tres exposicions (+1, 0, -1), tractades amb Photomatix i ajustades en Photoshop. Algunes (o moltes, segons es mire) tenen un aspecte quasi irreal per la quantitat de núvols que hi apareixen. Són reals! No me’ls he inventats. Més discutible és l’excés de contrast o de saturació, però si veiereu els originals, ben grisos pel mal oratge, segur que triaríeu una opció semblant.

Nota 2: la pàgina pot tardar en carregar-se per la gran quantitat d’imatges. No desespereu!!

Per favor, no utilitzeu aquestes imatges en pàgines web, blogs o altres sense el meu permís explícit. © Tots els drets reservats
Please don’t use these images on websites, blogs or other media without my explicit permission. © All rights reserved
Contact: aandreuko@gmail.com

PRIMER DIA: EL PRIMER CONTACTE

Munic

Després d’una nit calorosa i bascosa, eixim a les 6h del matí cap a Munic. Dues hores llargues de viatge intentant becar per a recuperar la son perduda. Impossible. Arribem i disposem de cinc hores fins al pròxim vol, encara que si comencem a descomptar per check-ins i altres històries se’ns queden en unes quantes menys. El tren ens porta a la Marienplatz, una impressionant plaça en un dia assolellat, atapeïda de turistes ansiosos. Fotos de rigor. Agafem el bus turístic. Hi ha overbooking! Em toca anar alçat una part del viatge fins que canviem de vehicle. Una hora veient el ritme de la ciutat. Sembla molt activa, alguns llocs fan la sensació de ser agradables per passar una estona contemplant els edificis i bevent una bona cervesa. En acabar hem anat a pegar un mosset en una zona realment plena de gent que bevia i menjava. Comencem a notar les primeres diferències. Hi ha moltes persones que fan el seu lunch caminant. Comprem un entrepà realment curiós: carn, no sé dir de què, amb corfes de porc fregides. No estava malament encara que per al meu gust massa fetes les corfes. No tenim begudes i hem anat, menjant com els alemanys, buscant un lloc on caure. Una cerveseta de només mig litre després de fer una xicoteta cua. Hem vist el Chef americà que fa una sèrie a la televisió de menjars insòlits del món.

Tornem a l’aeroport i quina és la nostra sorpresa quan ens diuen que hi havia un problema amb els nostres bitllets: els havien venut. Segons l’hostessa ens hem retardat massa, que havíem tingut molt de temps per a fer el check-in i han venut els nostres passatges. Després d’unes quantes trucades tot s’ha solucionat i ens han trobat dues places, separades, però places al cap i a la fi. He fet tot el viatge pensant la sort que havíem tingut. Amb les presses i els nervis porte deu hores sense anar al servei.

Oslo

En l’aeroport d’Oslo agafem una espècie d’AVE, un tren d’alta velocitat que ens costa el doble del que ens deien les guies. Comencen els preus noruecs, es pot dir que el doble d’ací. Ja ho sabíem però costa acostumar-s’hi. L’hotel Confort ha estat fàcil de trobar. Durant el recorregut ens hem quedat impressionats amb el nou edifici de l’Òpera, una construcció moderna, agosarada, que sembla un vaixell al qual es pot accedir i passejar per les seues rampes que fan de teulat. Deixem les maletes i fem un passeig per la ciutat buscant l’avinguda principal. No és una ciutat espectacular a l’estil de París però té el seu encant amb tot ple de cases baixes. No es veuen edificis alts ni gratacels excepte a la plaça de l’Estació Central on se’n veuen uns quants a la part nova.
En la Karl Johans Gata pots trobar tota classe de gent, a banda dels turistes. Hi ha músics amb més o menys fortuna, artistes del pinzell i del llapis, i, curiosament, alguns xiquets actuant. Ens sorprén ja que no coneixem les lleis d’ací i no sabem com està el tema de l’explotació infantil. Al llarg de tot el carrer veiem tota classe d’edificis: la Basarhallene, la DomKirke o catedral, el Storting o Parlament, el Grand Hotel, la Universitat, fins arribar al Palau Reial.

Text en espanyol Text in english