L'holandés errant – The Flying Dutchman

Alcublas – País Valencià

(Clica en les imatges per a fer-les més grans – Click on the images to see a larger version)

Quan ixes de València cap a l’interior trobes tot ple de muntanyes i de bonics paisatges. Hui m’ha tocat la ruta d’Alcublas.

Després de visitar el poble, he pujat als molins per admirar les vistes del paisatge.
Amenaçava tormenta.

És una llàstima perquè part del paisatge estava cremat
pels incendis tan greus de l’estiu passat.
Encara així és meravellós mirar i perdre la vista en quilòmetres de camps, boscs i poblacions.

El vent, allí dalt, era fortíssim. La humitat calava dins.
Vaig estacar el trípode en diversos punts del pic i vaig fer unes quantes fotos.
Els molins de vent són del segle XVII i utilitzats fins el XX. Han estat reconstruïts.
Les aspes s’han llevat temporalment.

Per acabar, una vista d’Alcublas allà baix. Un camí ben assenyalat per arribar-hi.
Al final ho hem aconseguit sense xopar-nos.

Fins la pròxima…

Seguiu-me / Follow Me

Simat de la Valldigna – País Valencià

(Clica en les imatges per a fer-les més grans – Click on the images to see a larger version)

L’abans coneguda com a Vall d’Alfàndec pels andalusins va ser reanomenada, segons la llegenda, per les paraules dites del rei Jaume el Just a l’abat del monestir de Santes Creus. Abans del 15 de març de 1298, data de la fundació del monestir i durant la reconquesta del Regne de Múrcia, el rei En Jaume II transitant per aquesta vall d’Alfàndec de Marinyén es va girar vers el Reverend Pare Abat de Santes Creus, Fra Bononat de Vilaseca, i li digué: “Quina vall més digna per a un monestir de la vostra religió“, a la qual cosa l’abat li va respondre: “Vall digna senyor, vall digna“. (Viquipèdia)

El Reial Monestir de Santa Maria de Valldigna és a Simat de la Valldigna, a la comarca de la Valldigna, del País Valencià. Va ser fundat per Jaume el Just el 15 de març de 1298. (Viquipèdia)

Fundat per l’ordre del Císter. Dotze monjos i l’abat del monestir de Santes Creus en Tarragona en foren els encarregats de dur-lo endavant al seu inici. El recinte va anar eixamplant-se a poc a poc. Va ser emmurallat. Va patir els sacseigs dels terratrèmols, de les lluites entre reis, Pere II i Pere I de Castella, va rebre visites de gent il·lustre com ara Martí l’Humà i va ser saquejat durant la Guerra de les Germanies, durant les revoltes morisques i de les incursions dels pirates barbarescos.

Un dels episodis més tràgics de la història de la Valldigna és la Visita castellana. Aquesta la va fer el monjo cistercenc de la congregació de Castella, Tomás Gómez, que tenia amples potestats, com ser president del monestir en l’aspecte temporal i espiritual. Gómez arribà a suspendre l’abat de les seues funcions i va deixar el monestir en la ruïna.

Al segle XIX el monestir passà a mans privades per la Desamortització. El recinte va ser ocupat per bestiar, fruiters, vinya i màquines.

La destrucció del centre va continuar durant el segle XX malgrat ser declarat Monument historicoartístic. L’ús de maquinària pesada, de cartutxos de dinamita i altres fou denunciat per diverses associacions.

Finalment, el monestir va ser comprat per la Generalitat Valenciana l’any 1991. Un any després comença la seua recuperació com a símbol valencià i la seua restauració i rehabilitació.

Fins la pròxima…

Seguiu-me / Follow Me